Hi havia una vegada...

Hi havia una vegada... Capítol IV

2009-10-19T11:04:00.000-07:00

[...]

Amb aquella aguda veu,
la Nova-Nassa va haver de dir: Adeu,"

I així acabà l'alegre cançoneta que durant llarga estona entonà l'individu escuterià i els seus tres platets voladors. A tot això, el rei gelatinós, que poca cosa entengué d'aquell espectacle estrafolari, aixecà les celles tot dubtós i preguntà:

- A què dec la vostra presència al meu palau?

Després d'un silenci incòmode i algun que altre estossec, l’ésser misteriós començà a vocalitzar la seva resposta amb una pronunciació que feia difícil entendre el que explicava:

- Tot i que molt perillosos som... En missió pacífica venim. Per informar al rei d’aquest regne que el seu poble s’està morint...!

- Morint, dius? Però si al meu regne tothom es molt feliç! Sempre és primavera, els ocellets no paren de cantar, les flors mai no es panseixen i els nens juguen feliços al carrer! (I a més té molta llum! Però molta...! Sembla Lloret!)

- No es pensi pas... Que els mals mes greus sempre venen sense avisar... Per dir-li a vos m’han enviat... Que si no fa alguna cosa abans no passi un any... El seu pot serà abocat a la pica del quarto de bany! La seva única salvació és trobar la càmera màgica.

El rei quedà garrativat per tals declaracions i començà a prendre’s seriosament el què aquell individu estrany li estava explicant.

- Què és això de la càmera màgica?

- La càmera màgica és...

Capítol III

2009-05-04T13:53:00.000-07:00

En Nàpiagrossa,
que de tonto n’era massa,
entremig de tanta brossa,
va cridar al nou equip de la nassa.

Danto, Burdek, i Campi es deien,
que a les classes molt d’alderull feien,
van ser ensinistrats
per detindre als nens malcriats.

Nàpiagrossa, espantat i enfurismat,
sense entendre el què havia passat,
de pet va anar a la garjola
on es va fer amic d’una trista rajola.

Funcionaplasticamentown, Potdemermelada (el rei), i els seus amics,
que no eren gens bonics,
uns anys més tard van viatjar per l’intestí
d’un gos que a l’instant va morir.

Owens, que Nova-Nassa dirigia,
va decidir que Nàpiagrossa mai més sortiria,
i un amic molt amic de la rajola es va xivar
i la mare d’en Nàpiagrossa es va enterar.

La mare alta, esbelta i molt blanca,
que és d’ulls i caballera blava,
va cantar, i de veu no en manca,
molt agut i en accént xava.

Amb aquella aguda veu,
la Nova-Nassa va haver de dir: Adeu,
i...

Hi havia una vegada...Capítol II

2009-05-04T09:46:00.000-07:00

Aquest ésser estrany pels habitans de Funcionaplasticamenttown, era com un individu prodigiós. com podia ser que en aquell ecosistema pudent podria viure algú amb un nas? encara diria més, amb aquella nàpia? Aquest estrambòtic personatge no era massa esvelt, més aviat esquifit, semblava parent de part de la germana de la cosina de la mare d’en patufet i per part de pare, un parent llunyà d’en Cyrano de Bergerac. Però per barret duia una tetera ben maca, de la qual sortia un fum de color blau constant.
El rei s’estranyà i li mirà d’una manera despectiva, però aquest es plantà just davant. S’assegué al terra mentre es treia la tetera que tenia per barret. Llavors a continuació és va treure les sabates la túnica. S’aixecà i començà ha moure els braços i les cames imitant el moviment de les aus quan comencen a enlairar-se tot cridant: Plaaasticament funcioooona! Aixooo es Bòòòmit! Alça MANELA! BÜÜÜdek! CampiCampiCampi! Sontaaag! Daannnnnnto! Creix, creix, CREIX!
Llavors de sobte, va sortir serpentejant una llarga cullera de fusta. Aquesta s’anà fent cada cop més i més i MÉS llarga. Del seu eix central aparegueren llargues ramificacions de diferents estris de cuina, forquilles, ganivets, més culleres...
Saltà el personatge i digué: sóc un escuterià del Planeta Escuter, i porto al meu darrere grans destruccions de civilitzacions, com ara: 2 Planetes Flams i tres satèl·lits gelats (un d’avellana, un altre de Nata i l’altre de Maduixa), així que,... Alèrrrrrta!
En aquell precís moment tres platets voladors aparegueren per damunt dels seus caps.

Hi havia una vegada...Capítol I

2009-04-30T02:53:00.000-07:00

Hi havia una vegada un pot de melmelada que una iaia havia oblidat al fons d’un armari anys enrere.

Amb el pas del temps el contingut del pot havia fermentat i al seu interior s’hi havia format un ecosistema on convivien tot d’éssers vius diminuts. Aquest ecosistema tenia el seu propi clima, les terres estaven dividides en continents, separats per mars i oceans de melmelada podrida. Els habitants d’aquest ecosistema pensaven per si sols, i s’havien organitzat en diferents ciutats i pobles. Tenien les seves pròpies lleis i religions. Cap d’ells tenia nas, perquè la pudor era insuportable.

La capital d’aquest mini món era Funcionaplasticamenttown, i el seu rei era un ésser gelatinós de color vermell, que portava tants anys exercint com a rei, que tenia la corona incrustada al cap. Vivia en un palau fet de maduixes florides i melmelada sòlida.

Un dia va arribar a les portes del palau l’ésser mes estrany que mai havien vist, anava vestit amb una túnica i tenia un nas molt gran.