Hi havia una vegada... Capítol IV

[...]

Amb aquella aguda veu,
la Nova-Nassa va haver de dir: Adeu,"

I així acabà l'alegre cançoneta que durant llarga estona entonà l'individu escuterià i els seus tres platets voladors. A tot això, el rei gelatinós, que poca cosa entengué d'aquell espectacle estrafolari, aixecà les celles tot dubtós i preguntà:

- A què dec la vostra presència al meu palau?

Després d'un silenci incòmode i algun que altre estossec, l’ésser misteriós començà a vocalitzar la seva resposta amb una pronunciació que feia difícil entendre el que explicava:

- Tot i que molt perillosos som... En missió pacífica venim. Per informar al rei d’aquest regne que el seu poble s’està morint...!

- Morint, dius? Però si al meu regne tothom es molt feliç! Sempre és primavera, els ocellets no paren de cantar, les flors mai no es panseixen i els nens juguen feliços al carrer! (I a més té molta llum! Però molta...! Sembla Lloret!)

- No es pensi pas... Que els mals mes greus sempre venen sense avisar... Per dir-li a vos m’han enviat... Que si no fa alguna cosa abans no passi un any... El seu pot serà abocat a la pica del quarto de bany! La seva única salvació és trobar la càmera màgica.

El rei quedà garrativat per tals declaracions i començà a prendre’s seriosament el què aquell individu estrany li estava explicant.

- Què és això de la càmera màgica?

- La càmera màgica és...