lunes 4 de mayo de 2009

Capítol III

En Nàpiagrossa,
que de tonto n’era massa,
entremig de tanta brossa,
va cridar al nou equip de la nassa.

Danto, Burdek, i Campi es deien,
que a les classes molt d’alderull feien,
van ser ensinistrats
per detindre als nens malcriats.

Nàpiagrossa, espantat i enfurismat,
sense entendre el què havia passat,
de pet va anar a la garjola
on es va fer amic d’una trista rajola.

Funcionaplasticamentown, Potdemermelada (el rei), i els seus amics,
que no eren gens bonics,
uns anys més tard van viatjar per l’intestí
d’un gos que a l’instant va morir.

Owens, que Nova-Nassa dirigia,
va decidir que Nàpiagrossa mai més sortiria,
i un amic molt amic de la rajola es va xivar
i la mare d’en Nàpiagrossa es va enterar.

La mare alta, esbelta i molt blanca,
que és d’ulls i caballera blava,
va cantar, i de veu no en manca,
molt agut i en accént xava.

Amb aquella aguda veu,
la Nova-Nassa va haver de dir: Adeu,
i...






9 comentarios:

  1. cada cop estic més perduda O_o xD

    ResponderSuprimir
  2. jajaja que rapid! xDD i que currat amb rima i tot. Ernest, ara ho tens dificil xD

    ResponderSuprimir
  3. moltt bo! jjajaja XD una rima excel·lent

    ResponderSuprimir
  4. no tinc paraules... impressionant el poema.
    tenim talent!!!

    ResponderSuprimir
  5. Oleee! Que arteee!! fliparem els que estem els últims, jajja

    ResponderSuprimir
  6. i se suposa que jo tinc que tancar no....? jajjajaaj

    ResponderSuprimir